Lliçó 1: Pronúncia

Totes les lletres es pronuncien sempre igual.

Les que no es pronuncien com en català són:

C sempre com una "k". (ci = qui).
CH com una "j" castellana.
DD com una "d" normal però amb la punta de la llengua sota les dents superiors.
TH com la "th" anglesa a thin o la "z" castellana a zorro.
F com la "v" (no pas com la "b").
G sempre amb el so de "gat" i mai amb el so de "gerani".
H aspirada, com en anglès.
R com a "cara".
RH és un so molt particular, de moment pronuncia'l com a RR.
LL és un so molt particular. Resumint: posa la llengua com si volguessis fer una L, però fes una S sense moure la llengua.
FF com una F.
PH de moment com una F.
AI es pronuncia E.
OE es pronuncia OI.
U es pronuncia I.
Y es pronuncia generalment com la vocal neutra catalana, excepte quan es troba a la darrera síl·laba, que es pronuncia I.
W es pronuncia com la U catalana.
SI es pronuncia com la X catalana.

Lliçó 2: salutacions, oratge, exp. bàsiques

Resum de la lliçó 2, que ha tractat:
Salutacions / Expressions bàsiques / L'oratge

__________________________________________________
GRAMÀTICA

- Els adjectius van després del nom, com en català.
- Els demostratius també (bore ma > matí aquest).
- El "quan" va al final de la frase ("Fa fred avui.")
- El "sí" es tradueix com a ydy quan la pregunta té el verb mae (és).
__________________________________________________
VOCABULARI

SALUTACIONS
Bore da bon matí
P'nawn da bona tarda
Noswaith dda bon vespre
Nos da bona nit
Helo hola
Da boch chi adéu-siau (formal)
Hwyl adéu

ALTRES EXPRESSIONS
Sut mae? Com va?
Sut rydych chi? Com estàs?
Diolch Gràcies
Diolch yn fawr Moltes gràcies
A chi? I tu?
wir i tant
diolch byth gràcies a Déu

ESTATS
Iawn Bé
Da iawn Molt bé
Eitha da Força bé
Gweddol Prou bé

L'ORATGE
Mae'n... Fa...
...braf ...bo
...sych ...un temps sec ("és sec")
...hyfryd ...un temps preciós ("és preciós")
...wlyb ...humitat ("és humit")
...wyntog ...vent ("és ventós")

TEMPS
heddiw avui
heno aquesta nit/vespre
nawr ara


EXERCICIS
2.1 Diàleg
2.2 Traduir paraules
2.3 Quin temps fa?
2.4 Més frases (difícils)

Nord / Sud

Igual que el català, el gal·lès es divideix en dos blocs dialectals: el nord, i el sud. A l'hora d'aprendre gal·lès, cal decidir quina de les dues varietats s'aprèn: la del sud és la que té la majoria de parlants, la majoria de publicacions, mitjans, etc., però la zona on es parla té una baixa densitat de gal·lesoparlants. En canvi, la del nord, tot i tenir pocs parlants, té molta densitat de gal·lesoparlants.

Per fer un paral·lelisme, és com si el Nord fos la comarca del Berguedà i el Sud fos tota la zona metropolitana de Barcelona.

Aquest blog se centrarà en la versió del sud, però farem referència contínuament a les versions del Nord només per saber-les reconèixer quan les sentim o llegim.

Al cap i a la fi, les diferències no són tantes.

Lliçó 3: Sóc, visc, treballo

Resum de la lliçó 3, que ha tractat:
Verb ésser / Viure / Treballar / Sí, no / A tal lloc...

__________________________________________________
GRAMÀTICA

VERB BOD (ÉSSER)
Dych chi tu ets
Dw i jo sóc

Ble dych chi? On ets?
Pwy dw i? Qui sóc?

Xavier dw i. Sóc en Xavier.

PRESENT D'ALTRES VERBS (ser + yn + verb)
Dw i'n gweithio. Jo treballo.
Dych chi'n byw. Tu vius.
(La paraula "yn" s'apostrofa)

SÍ/NO
Per respondre sí o no a una pregunta, fas servir el verb ser amb una "y" al davant:
Ydw Sí (jo)
Ydych Sí (tu)

Nac ydw No (jo)
Nac ydych No (tu)

Ydw, dw i'n byw yn Aberystwyth. Sí, visc a Aberystwyth.

NEGACIÓ
Per fer la negació d'un verb, només s'ha d'afegir ddim després del pronom:
Dw i ddim Jo no sóc

A TAL LLOC...
Yn València A València
(Cal tenir en compte que després de "yn", la primera lletra de la paraula següent sol mutar-se, però ho aprendrem més endavant)
__________________________________________________
VOCABULARI

LLOCS
Catalonia Catalunya
Cymru Gal·les
Barcelona Barcelona
Caerdydd Càrdif

CONJUNCIONS
A i
Ond però

EXERCICIS
3.1 Diàleg
3.2 Traduir frases
3.3 Repàs (temps)

Lliçó 4: Agradar, desagradar

Resum de la lliçó 4, que ha tractat:
Nosaltres, vosaltres, agradar, desagradar.

__________________________________________________
GRAMÀTICA

VERB HOFFI (AGRADAR)
Dw i'n hoffi coffi m'agrada el cafè
Dw i'n hoffi chwarae m'agrada jugar

VERB CASAU (DESAGRADAR/ODIAR)
Dw i'n casau golff em desagrada el golf
Dw i'n casau siopa odio comprar

NOSALTRES
Dyn ni Nosaltres som
Martí a Joana dyn ni. Nosaltres som en Martí i la Joana.

VOSALTRES
"Vosaltres" és el mateix que el "tu" singular, perquè aquest "tu" és formal (tenen una altra forma informal, el "ti"):
Martí a Joana dych chi. Sou en Martí i la Joana.

Joana a Martí dyn ni? Ydyn. Sou la Joana i en Martí? Sí.

NEGACIÓ
Per fer la negació d'un verb, només s'ha d'afegir ddim després del pronom:
Dw i ddim Jo no sóc

(En gal·lès no cal fer servir l'article després del verb "agradar" (m'agrada peix, m'agrada fruita))

__________________________________________________
VOCABULARI

AFICIONS
pêl-droed futbol
golff golf
cerddoriaeth música
ffilm film, pel·lícula

MENJAR
ffrwyth fruita
coffi cafè
te te
salad amanida
pysgodyn peix

VERBS
siopa comprar
chwarae jugar
cerdded caminar
rhedeg córrer
bwyta menjar

EXERCICIS
4.1 Diàleg
4.2 Vocabulari
4.3 Omple els buits
4.4 Agradar / Odiar

Lliçó 5: Ella, ell, ells

Resum de la lliçó 5, que ha tractat:
Ella, ell, ells, mutació suau "B".

__________________________________________________
GRAMÀTICA

Els pronoms "ella", "ell" i "ells" tenen formes diferents segons si la persona fa una acció (fer) o no (ésser):

ELLA (ydy/mae/dydy)
Pwy ydy hi? Qui és ella?
Mae hi'n cerdded Ella camina
Dydy hi ddim yn cerdded Ella no camina

ELL
Només cal canviar hi per e:
Mae e'n cerdded Ell camina

ELLS
Només cal afegir una -n al final de la forma anterior, i "ells" és nhw:
Pwy ydyn nhw? Qui són ells?
Maen nhw'n cerdded Ells caminen
Dydyn nhw ddim yn cerdded Ells no caminen

Tanmateix, quan en comptes de fer servir nhw fas servir un substantiu substitut, es fa servir mae encara que sigui plural:
Mae Martí a Joana'n cerdded En Martí i la Joana caminen

MUTACIONS
En gal·lès, algunes paraules muten la primera lletra. Un d'aquests casos és després de la paraula "yn" seguit d'un nom de lloc. En aquesta lliçó aprendrem que B- es muta per M-:
Visc a Barcelona. Dw i'n byw ym Marcelona.
(Fixa't que yn també canvia a ym per facilitar-ne la pronúncia)

__________________________________________________
VOCABULARI

MENJAR
pizza pizza
pasta pasta

__________________________________________________
EXERCICIS
5.1 Diàleg
5.2 Vocabulari
5.3 Mutacions

Lliçó 6: Tu, l'article

Resum de la lliçó 6, que ha tractat:
Tu, l'article definit, l'article indefinit, abreviacions, tenir raó.

__________________________________________________
GRAMÀTICA

TU (informal)
Fins ara hem après "tu" com a chi, però chi n'és la versió formal (com "vostè" o "vós"). El "tu" gal·lès seria ti:
Aleix wyt ti. Ets l'Aleix.
Wyt ti ddim yn gweithio No treballes

Es fa servir molt menys que en català, només amb persones de confiança (no pas amb desconeguts, gent gran, clients, etc.).

L'ARTICLE DEFINIT
Y per la majoria de paraules.
Yr per les paraules que comencen en vocal o h- (com en català l'apòstrof l').
Maen nhw yn yr ysgol Ells són a l'escola.
Maen nhw yn y ty* Ells són a la casa.

ARTICLE INDEFINIT
El gal·lès no té article indefinit (un/una). Quan es vol dir "una cosa" es fa servir "cosa" sense article.

ABREVIACIONS
Les paraules yn i yr s'abrevien quan la paraula anterior acaba en vocal:
Mae'r plant yn chwarae. La mainada juga.
Dw i'n byw yn Marcelona. Visc a Barcelona.

__________________________________________________
VOCABULARI

ty* casa
plant mainada
ysgol escola
car cotxe
bachgen noi

Dw i'n iawn Tinc raó

Croeso benvingut

*Porta un accent circumflex damunt la y
__________________________________________________
EXERCICIS
6.1 Diàleg
6.2 Frases

Història: Regne de Gwynedd

El Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval. Tradicionalment cobria l'àrea que es troba entre els rius Dyfi i Dee, al nord-oest d'Snowdonia (en gal·lès: Eryri) i que incloïa l'illa d'Anglesey (en gal·lès: Ynys Mon), i en què els governants del qual sovint al·ludien al seu llinatge per amenaçar la resta de pretendents al tron (tal i com van fer Maelgwn Gwynedd, Owain Gwynedd, Llywelyn el Gran i Llywelyn l'Últim). La geografia de la regió féu que als reis d'Anglaterra els costés imposar la seva voluntat per damunt dels senyors locals. La família reial se l'anomena sovint la casa de Cunedda en honor al fundador del regne. La branca més antiga d'aquesta dinastia rep, a partir d'Anarawd ap Rhodri, el nom de casa d'Aberffraw, el qual era el títol i no necessàriament el lloc on residien. A principi segle XIII, el rei Llywelyn Fawr féu de la regió de Gwynedd que va de Bangor fins a Conwy el centre de la seva administració, amb la seu de la casa reial a Garth Celyn, amb vistes a l'estret de Menai. Bangor era la seu de la catedral i a Conwy hi havia un monestir cistercenc amb forts lligams amb les altres comunitats europees. Llanfaes, que es troba just al costat de Garth Celyn, era un port pròsper i una petita ciutat comercial.

Gwynedd cobria part del territori dels antics ordòvics, però la tradició atribueix la fundació del regne a Cunedda, qui hi arribà amb els seus fills i seguidors provinents de l'actual sud d'Escòcia. El nom de Gwynedd es deriva, probablement, del britònic *ueneda i s'assembla al mot goidèlic (l'antecessor de l'irlandès) fenia (i del qual se'n deriva fiana, "escamot" en irlandès antic). Per tant, i segons sembla, el significat d'aquest nom és "país dels hostes" o "país dels escamots".^[1] De fet, aquest territori rebia el nom de Venedotia en llatí,^[2] la qual cosa reforça aquesta hipòtesi que enllaça aquest nom amb l'antic lexema *ueneda. Sovint, emperò, se suggereix que el nom de Gwynedd no és res més que una forma mutada de Cunedda, i que per tant vol dir "regne d'en Cunedda", però no hi ha una base etimològica per poder afirmar això. Sigui quina sigui l'etimologia exacta del nom, el fet és que una làpida de final del segle V que ara es troba a Penmachno és la primera inscripció en què hi consta aquest nom. La làpida és en memòria d'un home anomenat Cantiorix i la inscripció, escrita en llatí, diu: "Cantiorix hic iacit / Venedotis cives fuit / consorbinos Magli magistrati", ("Cantiorix jau aquí. Fou ciutadà de Gwynedd (Venedotia) i cosí de Maglos el magistrat"). Les referències a "ciutadà" i "magistrat" insinuen que les institucions romanes potser van prevaldre durant un temps després de la caiguda de l'imperi a Gwynedd.

El centre de poder original de Gwynedd fou Deganwy, on Maelgwn Gwynedd (mort l'any 547) hi tenia el baluard, però en èpoques posteiors es desplaçà a Aberffraw, a l'illa d'Anglesey. Per això, sovint al governant de Gwynedd se l'anomena "príncep d'Aberffraw" o "lord d'Aberffraw".

Font: Viquipèdia

Lliçó 7: Mutacions, sóc de

Resum de la lliçó 7, que ha tractat:
Mutació suau, mutació nasal, ser de/venir de.

__________________________________________________
GRAMÀTICA

MUTACIONS
Com ja vam aprendre anteriorment, el gal·lès a vegades té mutacions. Després de certs mots, la primera lletra de la paraula següent canvia. De moment aprendrem aquests dos tipus de mutacions:

MUTACIÓ NASAL*
Es fa servir per a llocs després de la preposició yn:
yn C- > yng NHGH-
yn P- > ym MH-
yn T- > yn NH-
yn D- > yn N-
yn B- > ym M-
yn G- > yng NG-

també:
yn M- > ym M



MUTACIÓ SUAU*
Es fa servir per a llocs després de la preposició o:
C- > G-
P- > B-
T- > D-
D- > DD-
B- > F-
G- > -
LL- > L-
RH- > R-


**A partir d'ara farem servir aquests colors per indicar una paraula que està mutada.


SER DE
En Gal·lès, per dir "sóc d'un lloc", diuen "vinc d'un lloc". El verb "venir" és dod, i "de" és o:
O ble wyt ti'n dod? D'on ets?
Dw i'n dod o Farcelona. Sóc de Barcelona.

__________________________________________________
VOCABULARI

yn wreiddiol originàriament
sengl solter
yn briod casat, casada
bwrdd taula
cadair cadira
eich tad el teu* pare
eich el teu*, la teva
mam mare


*formal (de vostè)

__________________________________________________
EXERCICIS

7.1 Mutació nasal
7.2 Mutació suau
7.3 Diàleg
7.4 Frases

Lliçó 8: Nombres, tenir

Resum de la lliçó 8, que ha tractat:
Números (1-4), tenir, família, "de".

__________________________________________________
GRAMÀTICA

NOMBRES
1 un
2 dau (fem: dwy)
3 tri (fem: tair)
4 pedwar (fem: pedair)

Quan fas servir els números, no cal posar en plural el nom al qual et refereixes, per exemple: 
chwech plentyn sis nens (plentyn és nen, en singular. Per tant, literalment diu "sis nen".)

TENIR
Per al verb "tenir", es fa servir la construcció següent (en preguntes):
Oes + (cosa que tens) + da + chi/ti/fi* ?
*fi = mi

Literalment, vol dir "hi ha (quelcom) amb mi", per dir "tinc". Més exemples:
Oes car da ti? Tens un cotxe?
Oes ffrwyth da fi? Tinc fruita?


En negatiu:
Does dim car da fi. No tinc cotxe.


En afirmatiu:
Mae car da fi. Tinc un cotxe. 


Sí/No:
Oes,... Sí,...
Nac oes,... No,...


DE
Per dir "tal cosa" de "tal cosa", en gal·lès no fan servir cap preposició per unir-ne les paraules. Per tant:
Enw eich chwaer El nom de la seva germana (seva = de vostè, enw = nom, chwaer = germana)

__________________________________________________
VOCABULARI

merch filla
mab fill
chwaer germana
brawd germà
eich el seu (de vostè)
gwaith feina
enw nom
plentyn nen
plant nens, mainada
 

__________________________________________________
EXERCICIS

8.1 Frases
8.2 Vocabulari

Lliçó 9: Nombres

Resum de la lliçó 9, que ha tractat:
Números (1-20), "de" + algú.

__________________________________________________
GRAMÀTICA

NOMBRES
1 un
2 dau (fem: dwy)
3 tri (fem: tair)
4 pedwar (fem: pedair) 
5 pump
6 chwech
7 saith
8 wyth
9 naw
10 deg
11 un deg un
12 un deg dau
13 un deg tri
14 un deg pedwar
15 un deg pump
16 un deg chwech
17 un deg saith
18 un deg wyth
19 un deg naw
20 dau ddeg

DE + ALGÚ
A la darrera lliçó vam aprendre a dir quelcom "de" quelcom. Per dir "quelcom" d' "algú" és molt fàcil:
rhif ffon número de telèfon
rhif ffon Dafydd número de telèfon d'en Dafydd
__________________________________________________
VOCABULARI

ffon telèfon
rhif número

__________________________________________________
EXERCICIS

9.1 Nombres
9.2 Diàleg
9.3 Mutacions: repàs

Lliçó 10: El temps en passat

Resum de la lliçó 10, que ha tractat:
Repàs del temps, mutació suau després de "yn", el temps en passat.

__________________________________________________
GRAMÀTICA

MUTACIÓ SUAU
Després de yn, l'adjectiu següent pateix la mutació suau. 
Mae'n ddiflas Fa mal temps
Mae'n wlyb Fa humitat
Dw i'n briod Sóc casat

Una excepció d'aquesta norma és l'adjectiu braf, que no l'afecta aquest cas.


EL TEMPS EN PASSAT
Recordem que el temps en present era:
Mae hi'n braf  Fa bo
Dydy hi ddim yn braf  No fa bo
Ydy hi'n braf?  Fa bo?
Ydy Sí
Nac ydy No

El mateix, en passat, seria:
Oedd hi'n braf  Feia bo
Roedd hi ddim yn braf  No feia bo
Oedd hi'n braf?  Feia bo?
Oedd Sí
Nac oedd No
__________________________________________________
VOCABULARI

tywydd temps
bwrw glaw ploure (lit. "picar pluja")
oer fred
diflas dolent, mal (ddiflas)

y bore ma aquest matí
gwlyb humit (wlyb)
priod casat (briod)
gwyntog ventós (wyntog)
__________________________________________________
EXERCICIS

10.1 Frases
10.2 Vocabulari

Test 1-10

Aquest és un test de les lliçons 1 a la 10. Per considerar que has assimilat bé tot el contingut, hauries de treure un resultat entre un 90% i 100%. Sort!

Test 1-10

(Si fas menys d'un 90%, hauries de tornar a fer un repàs general)

Repàs:
Repàs: Bod
Repàs: Oes 
Repàs: Bod i Oes

Lliçó 11: He fet, a algú, acabar de

__________________________________________________
GRAMÀTICA

HE FET

Per dir "he fet" en gal·lès és molt fàcil: només cal fer servir "faig" (dw i'n...) i canviar yn per wedi. Tota la resta queda igual que el que hem après fins ara. Exemples:

Dw i wedi hoffi coffi m'ha agradat el cafè
Wyt ti wedi cerdded has caminat
Maen nhw wedi bwyta han menjat

A ALGÚ (objecte indirecte)
Per dir "a una persona" (datiu), la preposició "a" és i en gal·lès.
Dw i wedi anfon anrheg i Pere He enviat un regal a en Pere (anfon = enviar, anrheg = regal)

ACABAR DE + VERB

Gorffen + verb que es vulgui fer servir:
Dw i wedi gorffen bwyta. He acabat de menjar.

__________________________________________________
VOCABULARI


anfon enviar
anrheg regal

carden postal
prynu comprar
gorffen acabar
eleni aquest any


EXERCICIS
(Vindran aviat)

Lliçó 12: i + mutació, anar en passat, sí que

__________________________________________________
GRAMÀTICA

I + mutació suau
Després de la preposició i es fa servir la mutació suau (com després de la o):
Est ti i barti Vas anar a una festa (est = vas anar)
Est ti i Farcelona Vas anar a Barcelona
Est ti i gerdded Vas anar a caminar
Est ti i'r sinema Vas anar al cinema


ANAR (passat)
Per dir "anar" (mynd) en passat, es conjuga així:
Es i vaig anar
Est ti vas anar
Aeth e va anar

Aethon ni vam anar
Aethoch chi vau anar
Aethont nhw van anar

SÍ / NO (passat)

Do Sí
Naddo No

SÍ QUE...

Molts cops, les frases afirmatives, sobretot les respostes a una pregunta, van acompanyades de la paraula fe (a mi). És una manera d'enfatitzar l'afirmació, per exemple:
Fe es i allan Sí que vaig sortir

NO, PERÒ...

Quan respons "no" i tot seguit indiques què vas fer en lloc del que t'han preguntat, els gal·lesos diuen "però". És una mena de "sinó que":
Est ti i'r sinema? Naddo, ond es i i'r parti Vas anar al cinema? No, vaig anar a la festa


També és normal trobar el fe en aquest cas:
Naddo, ond fe es i i'r parti No, però vaig anar a la festa


__________________________________________________
VOCABULARI


es i allan vaig sortir (allan = fora)

y Nadolig per Nadal
parti festa
sinema cinema
neithiwr anit


EXERCICIS
(Vindran aviat)